Estudiar un instrument
Per què estudiar un instrument?
Practicar de forma habitual un instrument millora les habilitats del llenguatge, la memòria, la conducta i la intel·ligència espacial.
La música és un creixent camp d'investigació en la manera d'entendre els processos mentals implicats en el comportament.
Una investigació recent assegura que la pràctica musical s'associa amb la plasticitat estructural i funcional del cervell que, al seu torn, confirma que aquest pot ser modelat a través de l'experiència.
Per aquest motiu, cada vegada més especialistes recomanen una formació musical per millorar les habilitats lectores i d'escriptura, sobretot, en nens amb dislèxia.
Durant l'última dècada s'ha generalitzat la investigació amb nombrosos músics professionals per a l'estudi de la plasticitat del cervell.
Millora la intel·ligència
Un estudi dut a terme amb nens de sis anys, a qui es va ensenyar a tocar un instrument durant 15 mesos seguits, va demostrar que, al final de pràctica musical, tots van experimentar canvis en la seva anatomia cerebral.
Les àrees usades per processar la música van resultar ser majors i més actives. Publicat recentment a la revista "Journal of Neuroscience", és el primer estudi que es realitza sobre aquesta temática.
Les regions afectades comencen a canviar, fins i tot, als pocs mesos d'iniciar la pràctica musical. Una altra investigació canadenc de la Universitat McMaster, elaborada el 2006, assenyalava que els canvis es comencen a detectar a partir dels quatre mesos d'ensenyament.
Teràpia musical
Les regions del cervell implicades en el processament de la música també són necessàries per a altres tasques, com la memòria o habilitats del llenguatge.
Per tant, "si la música té una forta influència en la plasticitat del cervell, és possible que aquest mateix efecte pugui utilitzar per millorar el rendiment cognitiu", és per aquest motiu que es proposa aprendre a tocar un instrument com a teràpia neurocognitiva.
Un dels estudis més importants sobre aquesta temàtica es va fer a la Universitat de Helsinki, el 2008.
Tot són avantatges
A més a més dels beneficis fisiològics esmentats, la pràctica de tocar un instrument, millora l'estat anímic dels nens i la seva relació amb els altres.
En el terreny individual, tocar un instrument converteix qui ho fa en una persona metòdica que té cura dels detalls (en cas contrari, no sona bé), planifica bé les tasques i té molta capacitat d'atenció. Aquesta conducta pot traslladar-se a la tasca pròpia de l'estudiant, a qui s'exigeix qualitat i resultats.
La música és un mitjà d'expressió, i una conseqüència d'això és que és bo per una bona autoestima. Ensenya als joves a vèncer la por i assumir riscos, aporta seguretat i autoconfiança. Si es forma part d'una agrupació instrumental o vocal, la pràctica millora el treball en equip (per aconseguir un objectiu únic) i la disciplina: perquè una orquestra soni bé, el conjunt ha de treballar en harmonia. Afavoreix el compromís per aprendre, assistir als assajos i practicar a casa.