Els més petits atravessen un període en què la melodia i el soroll són el mateix: un simple efecte sonor.

​

 

En aquest aprenentatge, qualsevol instrument de percussió és el seu preferit, i qualsevol element és susceptible de ser un tambor.

​

 

El psicòleg Jean Piaget assegura que en aquest moment el nen té al davant un objecte de curiositat per descobrir. Però arriba un moment en què el nen, si mostra interès per la música, voldrà anar més enllà.

​

 

La millor edat per iniciar-se en l'estudi musical, amb un instrument "de veritat", és a partir dels cinc anys.

​

 

No obstant això, no es recomana als pares imposar aquest aprenentatge i s'aconsella que sigui el propi nen qui esculli l'instrument que vol aprendre a tocar, si més no, d’entrada.

 

Orientació a l'hora d'escollir un instrument

​

Molts pares i mares es pregunten quin instrument han de triar els seus fills i quin és el moment ideal per fer-ho.

 

Entre d'altres factors, són fonamentals: l'edat del nen (moment de desenvolupament psicoevolutiu) i les seves preferències, sense descuidar les seves condicions físiques prèvies i la predisposició que mostra davant cadascuna de les textures, timbres instrumentals...

 

Amb l'orientació instrumental pretenem independentment de les activitats d'orientació instrumental que tenen lloc habitualment a les aules, que tant els pares com, més especialment, els nens, vagin resolent a poc a poc els dubtes, les inquietuds que sorgeixen al voltant de la elecció.

 

L'objectiu final és que els vostres fills i filles es trobin plenament satisfets amb l'instrument que els acompanyarà durant els següents anys de la seva vida. D'altra banda, l'orientació instrumental també es dirigeix ​​a aquells alumnes que, encara que ja estudien un instrument principal, estan interessats a cursar un segon instrument.

 

Acompanyament en l'estudi de l'instrument

​

És molt important que ens els primers anys, l’alumne/a rebi un suport clar a casa pert part dels pares per poder ajudar-lo a adquirir un nou hàbit;  una estona d’estudi d’instrument proporcionada al seu nivell i edat; aquest és un requisit  per aconseguir que l’alumne/a posi en pràctica les indicacions del seu professor/a però també per desenvolupar l’agilitat específica que correspon a la tècnica del seu instrument; sense aquesta col·laboració familiar i hàbit d’estudi, els progressos són sovint massa lents i l’alumne/a es pot desencantar i acabar abandonant els seus estudis de música.